M'he llevat a les 7:15, uff quin pal em fa còrrer i quin fred (encara que sempre penso el mateix).
Esmorçar una miqueta, em poso la roba per la batalla i cap a la sortida que havia quedat amb el Justin per patir plegats.
A les 8:00 em trobo el Justin, comentem una mica els objectius i pactem que entre 3h10' - 3h15' seria una bona marca. Escalfem una miqueta i al igual que els nens abans de sortir de casa: fem "el pipí" de rigor.
Tot està a punt per la sortida i som-hi!
Passem entre les torres venecianes, "Fins d'aquí una estona" els hi dic entre la cridòria de la gent que et posa la pell de gallina.
Els primers kms els disfrutem i portem bon ritme 4:25 - 4:30 passant pel km 10 en 45'. Ja portem 1/4, seguim!
Els següents 10 kms també són prou divertits i passem pel km 20 en 1h30', com es noten els entrenaments.
Aquí el Justin i jo ens vam separar i vaig continuar en solitari.
Les cames ja no eren les del començament de la cursa però tenia bones sensacions ja que havia passat la mitja en 1h 34' i l'objectiu semblava cada cop més a prop.
Passo pel km25 i em trobo amb un altre company del equip, l'Àlex, li dic que el Justin ve una mica més enrere i que es donin pressa perquè començo a veure que a partir del km30 una mica d'ajuda aniria de conya.
Al km30 el passo a ritme, 2h 15' i ja només queden 10kms, bé 12 però els 2 últims no vull ni pensar-hi.
A partir d'aquí la cursa va canviar completament ja que les cames van cobrar vida pròpia i anaven a la seva i jo em vaig dedicar a pensar: "Joder, Joder..., ja queda menys, no puc afluixar!".
Així vaig arribar al km35 i el crono encara s'aguanta, encara que penso: "Si vaig així, les pujades d'Arc de Triomf i Sant Pau serà fotut!. Companys on esteu? Que bé m'aniria algú que em fes de llebre..."
Evidentment no em vaig equivocar, vaig apretar els dents i vaig pujar com vaig poder tant per Arc de triomf com per ronda Sant Pau. Per sort a la corva d'Urgell amb Sepúlveda em vaig trobar al Sergi, la Pili i la meva germana. Per fi una cara coneguda, uns crits d'ànim reviuen un mort i enseguida estava a la plaça Espanya.
Torno a passar entre les torres Venecianes, "quines ganes tenia de tornar-vos a veure!".
Busco entre la multitud, la cridòria de la gent és increïble però sento unes veus conegudes... i allí estan les meves fans incondicionals. La meva dona i la meva filla cridant i donant-me l'empenta final per creuar l'arribada en 3h 12' 39".
Gràcies a tots!!!
Esmorçar una miqueta, em poso la roba per la batalla i cap a la sortida que havia quedat amb el Justin per patir plegats.
A les 8:00 em trobo el Justin, comentem una mica els objectius i pactem que entre 3h10' - 3h15' seria una bona marca. Escalfem una miqueta i al igual que els nens abans de sortir de casa: fem "el pipí" de rigor.
Tot està a punt per la sortida i som-hi!
Passem entre les torres venecianes, "Fins d'aquí una estona" els hi dic entre la cridòria de la gent que et posa la pell de gallina.
Els primers kms els disfrutem i portem bon ritme 4:25 - 4:30 passant pel km 10 en 45'. Ja portem 1/4, seguim!
Els següents 10 kms també són prou divertits i passem pel km 20 en 1h30', com es noten els entrenaments.
Aquí el Justin i jo ens vam separar i vaig continuar en solitari.
Les cames ja no eren les del començament de la cursa però tenia bones sensacions ja que havia passat la mitja en 1h 34' i l'objectiu semblava cada cop més a prop.
Passo pel km25 i em trobo amb un altre company del equip, l'Àlex, li dic que el Justin ve una mica més enrere i que es donin pressa perquè començo a veure que a partir del km30 una mica d'ajuda aniria de conya.
Al km30 el passo a ritme, 2h 15' i ja només queden 10kms, bé 12 però els 2 últims no vull ni pensar-hi.
A partir d'aquí la cursa va canviar completament ja que les cames van cobrar vida pròpia i anaven a la seva i jo em vaig dedicar a pensar: "Joder, Joder..., ja queda menys, no puc afluixar!".
Així vaig arribar al km35 i el crono encara s'aguanta, encara que penso: "Si vaig així, les pujades d'Arc de Triomf i Sant Pau serà fotut!. Companys on esteu? Que bé m'aniria algú que em fes de llebre..."
Evidentment no em vaig equivocar, vaig apretar els dents i vaig pujar com vaig poder tant per Arc de triomf com per ronda Sant Pau. Per sort a la corva d'Urgell amb Sepúlveda em vaig trobar al Sergi, la Pili i la meva germana. Per fi una cara coneguda, uns crits d'ànim reviuen un mort i enseguida estava a la plaça Espanya.
Torno a passar entre les torres Venecianes, "quines ganes tenia de tornar-vos a veure!".
Busco entre la multitud, la cridòria de la gent és increïble però sento unes veus conegudes... i allí estan les meves fans incondicionals. La meva dona i la meva filla cridant i donant-me l'empenta final per creuar l'arribada en 3h 12' 39".
Gràcies a tots!!!
Marató de Barcelona 2010:
- 3h 12' 39", 42.195 Km, 172 ppm, 2882 Kcal.
